La visió estereoscòpica és un concepte fascinant i fonamental al món de la visió i la percepció visual. Tot i que pot sonar com un terme tècnic, en realitat es refereix a una capacitat que tots els éssers humans posseïm i exerceix un paper crucial en la nostra vida diària.
En essència, la visió estereoscòpica fa referència a l’habilitat de percebre el món en tres dimensions, cosa que significa que podem experimentar la profunditat i la distància entre els objectes.
La visió estereoscòpica es basa en la idea que tenim dos ulls que estan separats per una certa distància horitzontal, cosa que es coneix com a visió binocular. Aquesta separació entre els ulls ens permet veure una mateixa escena des de dos punts de vista lleugerament diferents. Per tant, cada ull rep una imatge lleugerament diferent d’un objecte o escena, i el nostre cervell combina aquestes dues imatges en una única percepció visual tridimensional.
Per comprendre millor com funciona la visió estereoscòpica, podem fer un experiment senzill. Estén un braç davant teu amb el dit polze alçat i tanca un ull. Després alterna entre tancar l’ull dret i l’esquerre. Notaràs que l’objecte que estàs observant sembla desplaçar-se lleugerament de banda a banda. Això és degut a la diferència en la perspectiva que cada ull té de l’objecte. Quan obris ambdós ulls, el teu cervell combina aquestes dues perspectives en una sola imatge tridimensional, permetent percebre la profunditat i la separació entre el dit i el fons de forma precisa.
Quan mirem un objecte, la llum d‟aquest objecte arriba als nostres ulls des de diferents angles a causa de la separació entre els ulls. Cada ull capta una imatge lleugerament diferent de lobjecte. Aquestes dues imatges s’envien al cervell, que les processa i les combina en una imatge tridimensional única. Aquest procés s’anomena fusió binocular.
La fusió binocular és allò que ens permet percebre la profunditat i la distància entre els objectes. Quan un objecte està més a prop nostre, la diferència entre les imatges captades per cada ull és més gran, cosa que resulta en una percepció de més profunditat. D’altra banda, quan un objecte és lluny, la diferència entre les imatges és menor, i percebem aquest objecte com a distant.
La importància de l’estereoscopia
La visió estereoscòpica és essencial per a moltes activitats quotidianes. Per exemple, quan condueixes un automòbil, avalues la distància entre el teu vehicle i els objectes propers i llunyans a la carretera. Aquesta capacitat permet canviar de carril de manera segura, estacionar amb precisió i evitar col·lisions. També és important en la percepció de la distància en caminar, cosa que t’ajuda a evitar obstacles ia interactuar amb l’entorn de manera segura.
A més de la vida quotidiana, la visió estereoscòpica té un paper fonamental en diverses professions. Cirurgians, per exemple, depenen d’aquesta capacitat per fer cirurgies precises i delicades. La visió tridimensional els permet percebre la profunditat dels teixits i estructures anatòmiques, cosa que és crucial per dur a terme procediments quirúrgics amb èxit.
Els arquitectes i els dissenyadors utilitzen la visió estereoscòpica per crear plànols i representacions tridimensionals d’edificis i espais. Això els permet visualitzar com es veurà un projecte al món real i fer ajustaments necessaris per garantir la seva funcionalitat i estètica.
Al món de l’entreteniment, la visió estereoscòpica és la base de la tecnologia 3D i l’estereoscopia, que s’utilitza en pel·lícules, jocs i experiències virtuals. Gràcies a aquesta tecnologia, ens podem submergir en mons tridimensionals i experimentar la sensació que els objectes i personatges estan realment a prop o lluny de nosaltres.
Però la visió estereoscòpica no es limita només als éssers humans. També és important a la vida d’altres animals, en particular els depredadors que cacen preses. La visió estereoscòpica els permet avaluar la distància amb precisió i calcular amb èxit els salts i moviments necessaris per atrapar les preses.
Per què pot marejar algunes persones?
És important destacar que la visió estereoscòpica és només una part del nostre sistema visual. Els nostres ulls també s’enfoquen en objectes propers o llunyans mitjançant un procés anomenat acomodació. A més, es poden moure de manera coordinada per seguir objectes en moviment. Tot això s’integra al nostre sistema visual per proporcionar-nos una percepció completa i precisa del món que ens envolta.
Quan nosaltres visionem un vídeo 3D o experimentem amb unes ulleres de realitat virtual tenim una sensació estereoscòpica molt semblant a la realitat. El procés en si és el mateix, cada ull està rebent una imatge diferent.
És important esmentar que no totes les persones tenen la mateixa capacitat de visió estereoscòpica. Algunes persones poden tenir dificultats a causa de condicions funcionals o patològiques, com ara estrabisme (una desviació dels ulls) o l’ambliopia (ull gandul). En aquests casos, és possible que la percepció de la profunditat estigui limitada o absent. Afortunadament, hi ha teràpies optomètriques i tractaments que poden millorar la visió estereoscòpica en alguns casos.
Aleshores, per què hi ha persones que quan van al cinema a veure una pel·lícula en 3D o utilitzen unes ulleres de RV es troben incòmodes, marejats o se’ls desdobla la imatge i en canvi a la vida real no tenen cap problema. La resposta és que a la tècnica de l’estereoscopia els ulls estan sempre enfocant a la mateixa distància, no com a la vida real, i el fet d’haver de coordinar els dos ulls i tenir percepció de les distàncies sense variar l’enfocament hi ha subjectes que no ho toleren per tenir els paràmetres visuals molt poc flexibles. Però això, com tota habilitat visual, pot ser entrenat.
De la mateixa manera, podem tenir fatiga o mareig en una mala producció estereoscòpica, amb sensació 3D exagerada o amb continus moviments de la càmera.